L'exposició Cartells de cinema que el Museu Escolar de Pusol va inaugurar en el Centre Cultural Les Clarisses l'any passat, s'exposa, ara, en el Centre Comercial L´Aljub. Fins al pròxim 31 de març, els/les visitants poden gaudir d'una vintena de pasquins de les primeres dècades de segle XX que van pertànyer, en la seva majoria, al Gran Teatre d'Elx.

Al llarg del seu recorregut, l'exposició es divideix en apartats temàtics: l'evolució del cartelismo en les primeres dècades del segle XX, el Star System a Espanya, el cartelismo del cinema espanyol, etc. Un d'aquests apartats se centra en analitzar l'estètica dels cartells del període clàssic de Hollywood, sobre la base del gènere al qual pertanyen.

S'ha dut a terme una anàlisi de cadascun d'ells, contrastant el seu contingut amb el de la resta de cartells del seu gènere i època. El resultat permet distingir tots aquells elements recurrents que facilitaven al públic identificar el gènere al qual pertanyia la pel·lícula.

Un d'aquests gèneres el Noir, com ho van denominar els francesos en els anys seixanta, sorgeix als EUA durant la dècada de 1930. El gènere es va desenvolupar al llarg de la dècada, consagrant-se com un dels grans gèneres dels anys quaranta del segle XX. Són molts els antecedents històrics que van possibilitar l'aparició del gènere, però un dels més influents va ser la Primera Guerra Mundial. La visió de la societat americana davant la Gran Guerra va anar evolucionant gradualment, fent callar l'heroisme i l'exaltació a favor del desencantament. Les seqüeles dels veterans de guerra van dificultar la seva adaptació a la societat, que travessava una gran depressió; el descoratjament davant la realitat de la situació va afavorir el crim organitzat i la violència als carrers. El cinema es fa ressò de les conseqüències del desastre, deixant entreveure la realitat social a través dels personatges i la trama de la pel·lícula.

Un altre dels antecedents que va influir, aquesta vegada en l'estètica del gènere, és el cinema expressionista alemany de la dècada de 1920. Un dels exemples més clars és la pel·lícula “M, el vampir de Dusseldorf” (1931, Fritz Lang). Aquesta pel·lícula inclou molts dels elements i trets que es consideren propis del cinema negre, configurant la gènesi del gènere una dècada abans a la seva eclosió.

A nivell narratiu, el gènere basa les seves trames en les novel·les hard-*boiled o novel·la negra de la dècada de 1930. Aquestes novel·les recorrien a trames lascives i de gran violència. El terme “novel·la negra” prové del color que l'editorial francesa Gallimard va atorgar a les portades de les seves novel·les del món del crim.

L'estètica del gènere és molt recognoscible, amb la utilització de clarobscurs molt contrastats. A més, amb un ús de composicions molt estructurades, amb els jocs de llums i ombres, que ja deixava veure's en la dècada de 1920 en pel·lícules com el Gabinet del Doctor Caligari (1920, Robert Wiene).

Molts d'aquests trets genèrics, poden trobar-se en el cartell (imatge 1) de la pel·lícula Escac al Rei (Sam Wood, 1935) emplaçada dins del gènere del cinema de gansters, antecedent directe del cinema negre. La gran figura de l'actriu Myrna Loy encapçala el cartell. El seu semblant i la seva indumentària indiquen, a priori, a l'espectador el paper que exercirà al llarg de la trama. El personatge femení, de la mateixa manera que apareix representada en aquest cartell, sol comportar-se amb una certa sexualitat (imatge 2), característica que utilitzarà com a arma per a entremetre's entre els plans del detectiu, qui sol aparèixer abillat amb una gavardina i un barret (imatge 3). La lupa que apareix en el nom de l'actriu apareix trencada, indicant que la recerca del detectiu es veurà truncada pel personatge que encarna l'actriu. Es produeix, per tant, un contrast entre la sexualitat que la protagonista utilitza com a “arma”, amb la pistola que sol reservar-se al personatge masculí (imatge 4), indicant els rols que encarnen cadascun d'ells. Aquests papers assignats solen repetir-se al llarg del gènere, però no quitació al fet que aquests puguin variar. La representació d'una escena d'acció (imatge 5) és un altre recurs que sol repetir-se i acabar per remarcar el gènere del cartell.

La cartelleria avui dia ha evolucionat gràcies al desenvolupament del disseny gràfic i la digitalització de les imatges. La publicitat compta amb nous suports digitals que relleven al cartell com a estratègia de màrqueting a un pla secundari. Però molts dels recursos publicitaris que avui dia recorren les distribuïdores, neixen en aquests primers cartells. Cartells de cinema és una col·lecció que alberga l'essència del que va ser el cinema a través d'aquests cartells originals, molts d'ells corresponents a pel·lícules ja oblidades. Aquests cartells se sumen al gran nombre de fons conservats pel Museu Escolar de Pusol, la totalitat del qual conforma un ampli ventall de peces que són el reflex d'una societat preindustrial.

Aquests cartells van vestir les parets de façanes i avantsales de cinema, i les sales van projectar les pel·lícules a les quals representen, i els cinèfils no podem evitar sentir nostàlgia per aquella època passada que mai vivim.

Autor: Borja Guilló, tècnic del Museu Escolar.